dilluns, 31 d’octubre del 2011

Redes Personales & Redes Profesionales

Redes-Sociales.jpg

Las REDES SOCIALES son uno de los grandes fenómenos de la actualidad que está originando una de las mayores participaciones social en Internet que se haya visto nunca (ADJUNTAMOS ARTÍCULO INTERESANTE DEL FENÓMENO DE LAS REDES SOCIALES). Es de todos conocidos el poder y fuerza que emana de este canal novedoso de comunicación y que está rompiendo con todos los moldes conocidos hasta el momento. El número de los usuarios que utilizan esta herramienta para interactuar con otros usuarios se está multiplicando a un ritmo vertiginoso y está en boca de todos (sobre todo el sector juvenil) el movimiento y fenómeno de las redes sociales. Dentro de estas redes sociales hay que distinguir diferentes tipos y nosotros hemos analizado la personales y las profesionales.

Las REDES SOCIALES PERSONALES son comunidades integradas por usuarios que interactúan unos con otros; hablan y comparten impresiones y gustos, y también, intercambian información, así como fotografías y música. El objetivo de este tipo de red suele ser el de crear un perfil personal que tenga eco dentro de una plataforma pública y que establezca un feedback con el resto de usuarios del mismo espacio. Se podría definir también como una herramienta de Internet que sirve para que personas que compartan intereses comunes se comuniquen e interactúen.

La popularidad de las redes, que cada día va en aumento y que en ocasiones se ha sobrestimado su poder, ha aumentado gracias a la publicidad y al marketing. Las redes sociales personales proporcionan sociabilidad, información, identidad y un amplio abanico de posibilidades. El modus operandis de estas redes es el siguiente: el usuario crea un perfil, establece feedback con otros usuarios (crear una red de contactos) y empiezan a interactuar. Se crea digamos, UNA COMUNIDAD. Las redes sociales personales que hemos escogido para el análisis son; Tuenti, Facebook y Hi5.

Por otro lado, REDES SOCIALES PROFESIONALES son herramientas web en las que —mayoritariamente— ejecutivos y gente con cargos de responsabilidad se dan cita para conocerse y establecer contactos, incluso forjar nuevos proyectos empresariales o respaldar ideas emprendedoras.

Este tipo de redes son habitualmente utilizadas por altos cargos ejecutivos que buscan nuevas oportunidades, ya sea para buscar un empleo, ofrecer un empleo u orientar futuras alianzas con otras empresas. El usuario tiene que ser activo y cuidar mucho el destinatario y calidad de información que se envía: lo que importa es la calidad de contactos, la calidad red de contactos laboral/empresarial creada.

Las redes profesionales, por otro lado, sirven para mantener contacto con personas de tu mismo ámbito empresarial, incluso para resolver dudas de cualquier tipo (los foros de discusión e intercambio de opiniones suele ser habitual). En resumidas cuentas son dos los objetivos de estas redes: la búsqueda de empleo y la oferta de un puesto de trabajo o búsqueda de clientes y aliados.

Las redes sociales laborales que hemos analizado para profundizar en la aplicación son; Linkedln, Dejaboo y Xing.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Què NO han de fer les Empreses a les Xarxes Socials.

En primer lloc m'agradaria advertir a tots els possibles que a les xarxes socials hi ha molt fantasma. És un món relativament nou i em sobta que hi hagi tants ignorants que mesuren el grau de saviesa segons el nombre de tuits o el nombre d'amics/followers. Avui dia aixeques una pedra i apareixen tres gurus.

Aquest fet no pot passar desapercebut per a les empreses que es vulguin pujar al carro de les xarxes socials a l'hora de contractar professionals. I no penseu que les grans marques no cometen errors monumentals. United la va cagar, ja ho sabem, però també ho han fet Nestlé, Mahou, Cuatro, Boeing, GAP, Bing, Adidas i tantes altres.

A les xarxes socials, és tan fàcil convertir-se en TT com enfonsar la teva credibilitat i reputació online en qüestió de molt poc temps. De fet, gairebé totes les setmanes apareixen nous hashtags sovint per recriminar accions de les empreses les quals la social mass no hi està d'acord i les grans marques no els queda més remei que acceptar els seus "errors" i donar el que el seu públic vol. Un cas recent que recordo és el de Donettes amb el seu eslògan "A pedir, al metro" que va acabar retirant per la pressió que es va crear a Twitter.

"Estima les dades, analitza-les."

Un altre fet que em resulta graciós és imaginar a les grans marques dissenyant estratègies per acumular un nombre desorbitat de fans/followers. De veritat, que em contractin a mi. És tan fàcil com crear sorteigs de regals per als nous membres de la fanpage. Del que s'haurien de preocupar les marques és de tenir una base de dades dels seus fans per poder segmentar i definir noves estratègies. Per tant, resulta sorprenent que es conformin amb que et facis fan i no hagis de donar cap altra més dada sobre tu. Un moment... això no s'ho creu ningú. Les marques que saben el que han de fer ja entren als nostres perfils per recollir totes les dades possibles, i si no poden demanen permís al tito Zucky. 

En definitiva, si som una empresa o som responsables d'una marca, independentment de la grandesa del nostre públic, hem de conèixer que les xarxes socials són el millor aliat per tots els nostres destructors, i aquests estaran sempre alerta per a que quan tossim sense tapar-nos la boca ens ho retreguin i la nostra reputació online es vegi seriosament afectada. Que no ens enganyin els qui es presenten com a Social Media Content Manager i coses per l'estil. Per a tenir èxit a les xarxes socials "només" es requereix diferenciació, autenticitat i credibilitat.

FONTS: elaboració pròpia. Idea original de Genís Roca (arqueòleg i soci de la consultora RocaSalvatella).

Les xarxes socials avantatge o desaventatge?


L'ús excessiu de la xarxa social Facebook podria ser causa de grans trastorns psicològics en joves i adolescents, el quals poden desenvolupar personalitat narcisista i antisocials que deriven en depressió, violència i malalties patològiques.

Un estudi realitzat per experts nord americans senyalen que el facebook compta amb característiques particulars que provoquen un ambient de socialització difícil de transitar pels joves i adolescents amb problemes de autoestima, ja que, la xarxa social pot fer que els seus usuaris se sentin inclús pitjor si aquests creuen que no estan al nivell dels contactes al comparar el numero de fotos, visites, amics i missatges que presumeixen un major nivell social i de felicitat.

Els investigadors recomanen que els pares dels adolescents estiguin alerta de les persones amb les qui els seus fills interactuen al facebook, ja que la fustigació per Internet freqüentment en els missatges publicats a les xarxes socials poden causar trastorns psicològics profunds.

“Els joves i adolescents envien 2 mil missatges de text al mes que poden deriven en problemes de comunicació amb la seva família”


Un altre estudi realitzat la Universitat Estatal de Califòrnia declara que els joves i adolescents que inverteixen molt temps en xarxes socials poden presentar trastorns en la seva vida quotidiana, com la pèrdua de somni, ansietat, nivells alts de depressió i tendències agressives, a més de convertir-se en persones més narcisistes i amb alta probabilitat de caure en problemes d'addiccions com a alcoholisme i drogoaddicció.

“Es pot desenvolupament un síndrome que podria derivar una paralització dels nervis de la mà”

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Psicólogo advierte del peligro que suponen las redes sociales para juventud

Entre los síntomas que indican adicción a las redes sociales, Echeburúa ha destacado la creación de una identidad ficticia gracias al anonimato de estas redes, el aislamiento social, la "automedicación digital" ante una depresión, es decir, recurrir a las redes sociales para superar el malestar, y problemas físicos como obesidad, fruto de la vida sedentaria delante del ordenador.

Echeburúa ha señalado que no hay que ser "alarmistas" porque los adictos a internet pueden reducirse a un 6 por ciento de la población, pero ha advertido de que es un porcentaje "suficiente" para analizar si se da un perfil de riesgo específico, especialmente entre los jóvenes, sobre el que desarrollar campañas de prevención.

De ese 6 por ciento, Echeburúa ha eliminado a adictos al juego o al sexo que recurren a internet para canalizar esa patología, ya que "su problema de base es otro".

PERFIL DE ADICTO

Sobre los perfiles del riesgo en la adicción a las redes sociales, Echeburúa ha aclarado que son los mismos que para otras adicciones, como drogas o alcohol, definidos por gente que, "o bien no tienen una percepción clara del riesgo, o bien tiene una baja autoestima, o bien está pasando una situación coyuntural complicada, como estrés, un desengaño amoroso o dificultades en los estudios".

El rango de edad en el que esta propensión a la adicción a internet es más peligrosa se sitúa entre los 15 y los 20 años, al igual que en el caso de la adicción a drogas, ya que el primer consumo de estas sustancias suele darse entre los 13 y 15 años.

Por su parte, Elisardo Becoña ha insistido en los peligros que la "cultura del botellón" supone para los jóvenes, que, "por no tener una clara percepción del riesgo", pueden dar el salto fácilmente del consumo de alcohol, al de cannabis y cocaína, de donde derivan problemas como embarazos no deseados y actitudes violentas.

Helio Carpintero ha subrayado que esa escasa percepción del riesgo que tienen los jóvenes es consecuencia de la falta de salidas que la sociedad ofrece y el miedo al fracaso personal, lo que provoca que no se fijen metas a largo plazo y sus únicos objetivos se centren en la diversión y en salir por la noche.

Por ello, ha instado a una reflexión sobre "cómo salvar a ese capital social que es la juventud".

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Les xarxes: moltes varietats però totes socials


La diversitat de xarxes socials s’està convertint en una obsessió per a molts; sobretot pel fet de la manera com classificar-les. Les xarxes professionals no van a part. Estan destinades a formar part del mateix sector.

Durant els darrers anys hem aprofundit molt més en l’era d’internet. Entre les milers de possibilitats que ens ofereix el món digital, últimament la majoria dels usuaris hem invertit part del nostre temps en les xarxes socials. Hem pogut experimentar la utilitat d’aquestes webs mitjançant diferents serveis però sobretot estem vivint la necessitat d’actualitzar i consultar-les a sovint.

La majoria de les persones, tanmateix, estem endinsades a més d’una xarxa i gaudim de les possibilitats que té cada una. L’exemple més evident serien Facebook i Twitter. Com a norma general som usuaris de Facebook per a fer una exposició personal de nosaltres mateixos i què ens observin de la manera que ens agradi més. Etiquetem fotos, actualitzem estats, pengem vídeos... i podem observar el mateix comportament dels nostres amics. Hi ha una facilitat sorprenent per saltar de mur en mur de cada amic i, d’aquesta manera, tenir informació d’aquella persona i tenir una mitjana idea de com els hi va. En canvi, Twitter té altres avantatges. Podríem determinar-lo com una xarxa social vinculada absolutament a l’actualitat. Els seus usuaris tenen tendència a comentar temes novedosos d’interès general posant en comú diferents protagonistes, llocs, àmbits... Etiquetar resulta l’opció més viable per a què vegin més usuaris l’escrit publicat. Moltes persones confessen què s’han assabentat d’algunes noticies “abans mitjançant el twitter què no pas per un mitjà de comunicació oficial”. Així doncs podem dir que les xarxes socials, concretament twitter, s’estan convertint en un emissor de informació.

Però per una altra banda trobem un tipus de web totalment lligada a les xarxes socials: les xarxes professionals. Aquestes xarxes estan destinades al mon empresarial i serveixen per a intercanviar informació sobre el teu estat laboral, per a penjar currículums, per a tenir informació sobre el panorama empresarial del voltant, etc. Podriem dir que serveixen per a fer-te un lloc en una escala millor d’aquest sector. És una pluja d’oportunitats perquè cada persona té l’opció de mostrar part del seu talent en el seu perfil; i a la vegada, és una facilitat per a les empreses a l’hora d’establir nous contractes. Els exemples més clars i famosos de les xarxes professionals serien LinkedIn o Xing.

Hi ha moltes teories sobre com classificar aquestes xarxes però, des del meu punt de vista, les xarxes professionals no deixen d’estar dins del mercat de les xarxes socials. És evident què, en aquestes segones, l’objectiu no és fer amics –tampoc ho és en twitter- però sí què és l’intercanvi d’informació per a fer conèixer a un mateix. El funcionament és gairebé el mateix. La diferencia més marcada seria la seriositat de la xarxa. Mentre una va encaminada a la recerca cap a un estat laboral millor, l’altre seria per alimentar la sociabilitat d’una persona. Tot i així, podem considerar que les xarxes professionals no deixen de ser un altre tipus de xarxes socials. En un futur, però, veurem com s’incrementa el tipus de xarxes socials donat l’èxit que estan tenint. Podrem gaudir d’especialitats bastant concretes com ha passat en el mon laboral.


Les xarxes socials són una gran oportunitats per a les empreses de restauració i “en certs models de negoci en poden sortir molt beneficiades”, segons va assegurar ahir Txaber Allué, professor de la Universitat Rovira i Virgili i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya, en el decurs de la jornada Fòrum Empresa que es va fer ahir en el decurs del Fòrum Gastronòmic. Allué és autor del videobloc El cocinero fiel, i és un dels blocaires de referència del panorama gastronòmic actual. Segons Allué, per a qualsevol empresa és important ser present en les xarxes socials perquè pots donar informació de l'empresa a temps real als teus clients i gratuïtament. “De moment la gent no té problemes per acceptar empreses entre els seus amics perquè tenir molts amics encara és un prestigi i això s'ha d'aprofitar”, va assegurar. Allué va citar l'exemple del restaurant Mugaritz, que ha contractat una persona a temps complet perquè es dediqui a posar informació a les xarxes socials i al bloc, i Etxanobe de Bilbao ha posat la carta de vins a l'Ipod.

Allué va participar en la taula rodona moderada pel gerent del grup Costa Brava Centre de Vall-llobrega, Martí Sabrià, i en la qual participaven també Manel Puigvert, de Les Cols, d'Olot, i el propietari de Can Jubany de Calldetenes, Nandu Jubany. Puigvert va explicar que no entén el restaurant com un lloc on només té importància la cuina i el menjar, sinó en la seva globalitat, ja que l'entorn també és important. “El client recordarà l'experiència sensorial”, va afirmar. Puigvert va comparar l'equip del restaurant amb una orquestra “en què tothom ha de tocar de manera harmoniosa”.

Per la seva banda, Nandu Jubany va manifestar que sense somni i esforç no s'arriba enlloc. “Per muntar un bar o restaurants està bé acompanyar-te de la gent amb qui confies però també s'ha de creure en un mateix”, va assegurar. Va dir també que actualment té 72 treballadors i que “tots els que són pals de paller de l'empresa han format part del planter de casa”.

Per la seva banda, Martí Sabrià va explicar que a l'Estat espanyol hi ha 80.000 establiments que donen menjar i això vol dir que són molts que s'han de “partir el pastís, que moltes vegades és escàs”. Segons Sabrià, “el sector cada dia es reinventa i cada dia ha de crear satisfacció”.

Una altra de les taules del fòrum, titulada L'empresa de restauració, principals conceptes de gestió, va ser moderada per Alejandro Lago d'IESE Business School. Hi va participar l'empresari propietari de 22 restaurants amb 13 marques i 2 franquícies Artemi Molla, d'AN Grup, i el president i fundador del grup Sagardi, Iñaki López, especialitzat en la cuina basca de qualitat i, actualment, diversificat en altres conceptes del sector amb diverses marques.

El Fòrum Empresa el va tancar David Parrramon, del Grup Vilar Riba, que va parlar sobre com controlar la gestió de l'empresa de restauració.

Redes sociales Vs Redes profesionales

Cada día es más frecuente que surjan ofertas de trabajo a través de las denominadas redes profesionales (linkedin, xing, etc.), lo que nos lleva a plantearnos la conveniencia de formar parte de esas redes.

En primer lugar, conviene distinguir entre las redes sociales (Facebook, MySpace, etc...) y las profesionales. Las primeras están orientadas a la comunicación entre amigos y familiares, las segundas (Linkedin, Xing) son, como su nombre indica, profesionales.

Los objetivos de las redes profesionales marcan claramente la diferencia respecto de las redes sociales. Mientras los fines de éstas están centrados en el ámbito de privado, las plataformas de carácter profesional están orientadas a la gestión de la carrera laboral.

Unirse a una red profesional tiene m

últiples ventajas, es el lugar ideal para establecer contactos, encontrar oportunidades laborales y darse a conocer como profesional serio y responsable. Por ello es importante estar en cuantas más, mejor.

Los principales posibilidades que ofrecen las redes profesionales son:

  • Publicar el perfil profesional
  • Encontrar y invitar a compañeros y colegas a unirse a tu red
  • Acceder a los compañeros de los propios contactos
  • Compartir conocimientos
  • Participar en grupos de debate
  • Dar a conocer una empresa o un producto
  • Buscar aliados, socios o inversores
  • Acceder a ofertas de empleo

El currículum tradicional evoluciona hacia un concepto más amplio de identidad online, que incluye el perfil profesional ‘colgado’ en estas redes, pe

ro hay que establecer cómo queremos que nos perciban no solo nuestros contactos profesionales sino las empresas y considerando el corto y el largo plazo, en Internet todo perdura.

En las redes y especialmente en las profesionales la imagen es importante y también lo son los contenidos, ¿quién contrataría a alguien que solo escribe por escribir y sin ningún sentido? Los cazatalentos y los responsables de recursos humanos de las empresas utilizan cada vez más las redes para contratar y, como no, para saber quiénes son los potenciales candidatos.

Por otra parte, no basta con publicar un perfil idóneo al que se incluye una foto adecuada. Es necesario participar en los grupos y foros de discusión. Muchas veces es mejor proponer preguntas inteligentes que sentar cátedra. Hay que ser activo y publicar y compartir contenidos.

La regla de oro de las redes profesionales difiere en algunos casos de las redes sociales personales:

  • No mezclar contactos personales y profesionales
  • No incluir nunca datos falsos o exagerados
  • Ser proactivo: participar en grupos de discusión, recomendar los propios contactos y solicitarles que hagan lo mismo, asistir a eventos del sector o de las entidades relacionadas

Finalmente, en Internet, como en cualquier otro ámbito de nuestra vida, nada es intrínsecamente bueno ni tampoco malo, sencillamente hay que ser prudente y cuidar la imagen que se quiere proyectar, sin aportar datos personales sensibles y lo más importante, nunca se deben publicar en Internet fotografías que en el ámbito privado pueden resultar divertidas y fuera de contexto, pueden perjudicar seriamente la imagen profesional y personal. La buena reputación es algo que se consigue a través de los años pero puede perderse en un segundo.


Post original: http://www.geoscopio.com/est/gmms/aspm/REDES_PROFESIONALES_VS_REDES_SOCIALES_20617305.htm

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Xarxes socials, personals o professionals?


Hi ha diferents tipus de xarxes i cadascuna amb diferents objectius, unes es relacionen amb el tema mes personal, amb compartir amics, fotos, vídeos amb gent que coneixes o amics dels teus amics.

Per una altre banda apareixen les professionals, que son aquelles que ens permeten arribar a conèixer persones amb les mateixes espiracions que nosaltres o simplement perfils professionals.


Cada xarxa social es crea amb un objectiu o fi, encara que moltes vegades es tingui una idea inicial i acabi sent una cosa completament diferent a la que esperàvem. Aquest es el exemple de Facebook, que en un principi es va crear per ser una xarxa social, dins una universitat, i al final es una de les xarxes socials mes importants amb 600 milions d’usuaris i traduït a 70 idiomes diferents.


Una altra xarxa que apareix i no com a us social seria el Youtube, en la qual molta gent comparteix musica, moments, histories... cadascú es lliure de publicar el que vulgui. Youtube es podria considerar també com una eina professional, ja que moltes persones s'han fet famoses per penjar els seus vídeos a Youtube. Youtube es molt complet ja que provoca que una cosa la mirin milions de persones sense necessitat de estar enregistrats o que et coneguin.


Per finalitzar una de les xarxes socials mes important relacionat amb el tema professional, es Linkedin. En aquesta xarxa social, tothom publica el seu currículum, i pot arribar a conèixer persones que tenen les mateixes perspectives que tu, o comparteixen estudis... i així poder arribar a trobar persones que puguis necessitar o que t’ajudin.


Per tant, penso que cada xarxa social es diferent, unes estan fetes per compartir la vida, amb amics familiars... i per una altra banda ens trobem en que hi han unes altres xarxes socials que expressen unes altres coses, que serien les professionals.

dijous, 20 d’octubre del 2011

LA DIVISÒRIA DIGITAL


Podem definir divisòria digital com la desigualtat de possibilitats a l’hora d’accedir a la informació, al coneixement i a l’educació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta divisòria no es relaciona només amb aspectes tecnològics, sinó que és una combinació de factors socials, econòmics i estructurals. La seva existència es constata a partir de l’estudi de diferents variables com són l’accés a les noves tecnologies, el nivell d’alfabetització i formació, el nivell de desenvolupament informacional, el benestar social, l’ús de les TIC, la competitivitat de l’economia, entre d’altres. Les persones, països i empreses no connectades digitalment, queden engolides per aquesta escletxa i perden competitivitat envers les que sí ho estan.

Quines causes comporta?

A l’hora d’explicar quines causes provoquen la divisòria digital, podem esgrimir diversos motius pels quals es produeix aquest fet. Els econòmics poden ser-ne uns, tot i que cada vegada és més barat accedir tant a continguts com a èines digitals. En aquest sentit les biblioteques públiques són un exemple d’apropament d’aquestes tecnologies a tothom. També podem parlar de falta de competències digitals, el que pot provocar dificultats i por a l’hora d’endinsar-s’hi plenament. A la vegada, també trobem persones que no troben sentit a l’utilització de les TIC, ja sigui per desconeixement o per fòbia a la tecnologia.

Quines conseqüències té la divisòria digital?

Per respondre aquestes preguntes cal analitzar l’accés a la informació i al coneixement prenent diferents variables. A tall d’exemple en podem citar tres: sexe, formació i edat.

Si parlem del sexe. és obvi que entre homes i dones, pel fet de ser-ho, no hi hauria d’haver diferències pel que fa a la possibilitat d’accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació. Ara bé, la pràctica demostra que elles malauradament encara es situen un pas per darrera, i la situació laboral és un dels factors que ho explica. Segons un informe elaborat per l’Observatorio de E-Igualdad de la Universidad Complutense de Madrid, quan s’esdevé més intensitat tecnològica i major valor afegit, la divisòria és més gran. Així, pel que fa a l’ús de la missatgeria instantània o del correu electrònic les diferències entre dones i homes són pràcticament inexistents. Ara bé, quan parlem de descàrrega d’arxius o d’ús d’smartphones aquestes diferències creixen notablement. Un altre factor que ho explica és el progressiu abandonament digital quan elles releguen la vida professional a un segon pla per dedicar més temps a tenir cura de la família.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

T’IMMAGINES UNA XARXA ANTI-RUMORS?

La idea de crear una xarxa que identifiquii falsos rumors i els elimini al instant, te exit?

Barney Stinson va proposar aquesta idea colaborativa en la xarxa social Ilurus.
Proposar una dea d’aquest tipus es una de les coses que es poden fer dins d’Ilurus i es senzill:
Proposes un titol, una descripció i una categoría per la idea i finalment la comparteixes.

Per exemple:
Titol de la idea: videojocs basats en la literatura.
Descripcio: Jocs basats en llibres amb l’intenció d’apropar la literatura a les persones aficionades a aquest tipus d’entreteniment.
Categoria: Idees de negoci

A part d‘això també es poden:





  • Crear comunitats d’interes o participar-hi.



  • Connectar amb xarxes empresarials



  • Ferte visibe (editar un perfil)


  • Ser actiu en el teu entorn (participar en el mur)


L’objectiu que persegueix aquesta xarxa son els de crear entorns colaboratius localitzats en una plataforma social.




També esta registrada a twitter: @ILURUScom
I a facebook: ILURUS


.http://www.ilurus.com/uses


Social Network Effect in Society




Is Social Networking Killing You?



Well, no, probably not. Or at least, not literally. But two British scientists have recently suggested that spending all day, and — admit it — much of the night networking on a computer might in fact be bad for your body and your brain.

No less an authority on the brain’s workings than Susan Greenfield, a professor of pharmacology at Oxford University and the director of the Royal Institution of Great Britain, told a British newspaper on Tuesday that social networking sites remind her of the way that “small babies need constant reassurance that they exist” and make her worry about the effects that this sort of stimulation is having on the brains of users. Lady Greenfield (she’s a neuroscientist and a baroness) told the Daily Mail:


My fear is that these technologies are infantilizing the brain into the state of small children who are attracted by buzzing noises and bright lights, who have a small attention span and who live for the moment.

These remarks echo concerns that Lady Greenfield expressed earlier this month in a debate in the House of Lords, in which she said that social networking, as well as computer games, might be particularly harmful to children, and could be behind the observed rise in cases of attention deficit-hyperactivity disorder:


If the young brain is exposed from the outset to a world of fast action and reaction, of instant new screen images flashing up with the press of a key, such rapid interchange might accustom the brain to operate over such timescales.
Original post: http://thelede.blogs.nytimes.com/2009/02/24/is-social-networking-killing-you/

dimarts, 18 d’octubre del 2011

La brecha digital. Buscando soluciones a las desigualdades

¿La adopción de la informática por los países del Tercer mundo y la aplicación de una política en este ámbito les permitirá acceder al mismo nivel de desarrollo que los países industrializados.?
O por el contrario…

¿Hablar del acceso a la información digital es una broma carente de los más elementales principios éticos cuando el hambre, las enfermed’ades y las guerras asolan las vidas y la muerte de millones de personas en África, Asia y América Latina?

La experiencia de los países industrializados prueba que la informática, nacida del progreso, puede, a cambio, acelerar el desarrollo.
 Si los países en desarrollo logran dominarla, puede incluso, gracias a una mejor administración de los recursos, contribuir a atenuar la brecha que los separa de los países poderosos.
SIN EMBARGO…                        
Nadie puede imaginarse a una persona hambrienta, o enferma de malaria, o de tuberculosis, o analfabeta, o que desconoce lo que es la electricidad, sentándose ante un teclado y un monitor.

CONCLUSION
por muy prioritarias que sean las necesidades de comida, salud, seguridad y paz, todavía debe incluirse en cualquier plan de desarrollo la promoción del acceso a las comunicaciones digitales, aunque sea en un lógico orden de prioridades. A fin de cuentas, las tecnologías de la información y la comunicación pueden ayudar a las economías de los países en desarrollo, a la comercialización de los productos de los agricultores, a la atención médica en las zonas rurales remotas, a la educación de los niños y jóvenes.


dilluns, 17 d’octubre del 2011

El poder dels prossumidors:


El poder dels prossumidors:

Definició:

Un prossumidor és una persona que no espera a que li preguntin la seva opinió sobre algun aspecte sinò que de manera proactiva i directa expressa obertament el que sent. Aquest col.lectiu es consumidor de les xarxes socials, lloc on interactua amb la resta d’usuaris o seguidors.

El poder d’influència dels prossumidors:

El fet d’estar connectats fa que necessàriament perdin poder les nostres decisions perquè estem influenciats per la xarxa.

Gràcies a les xarxes socials podem aconseguir coses que nosaltres individualment no podem fer.

Prossumidors i Empreses:

Moltes empreses actualment gràcies als resultats dels prossumidors han pogut fer nous productes o serveis o bé millorar els ja existents. Per no parlar dels que gràcies el efecte de les xarxes socials s’han donat a conèixer inicialment a un grup reduït, d’amics o familiars i posteriorment gràcies a la xarxa de contactes dels seus propis contactes s’ha diversificat a la xarxa guanyant quota de mercat.

Opinió:

Considero que és una bona font de recursos, ràpida i econòmica.

Tens un bon contacte amb el client si ets una empresa i pots estar millorant constantment.

Bibliografia:

1)http://www.eclass.cl/comunidad/articulo/14904/los-prosumidores-tienen-el-poder

2)Fragment llibre Connected de Fowler, descarregat a la web oficial del llibre.

Redes sociales y su aplicación didactica


Las redes sociales son el elemento clave para favorecer el papel activo del alumnado. Las redes sociales participan en la concepción de un aula más abierta, del aula como espacio flexible, real e interactivo para el aprendizaje y sus aplicaciones futuras más allá del centro educativo. La utilización de las redes en clase puede suponer un acercamiento entre el docente y el alumno, que interpreta que en el centro educativo se utiliza su "mismo lenguaje".

Así, el verdadero valor de la red social aplicada a la educación radica en el contacto social. Tiene mucho sentido utilizarlas como recurso didáctico porque son herramientas de comunicación y la educación se realiza básicamente a través de la comunicación. A la larga, se trata de aprovechar los vínculos que genera el uso de redes sociales para fortalecer la interacción entre las instituciones educativas y el resto de agentes sociales. Pero es importante tener los pies en la tierra. Las TIC ofrecen posibilidades muy amplias, pero no parece que la introducción de estas nuevas tecnologías en el proceso educativo consiga por sí sola transformar una forma de enseñar y aprender muy arraigada.Además, es necesario enseñar al alumnado a desarrollar una identidad digital de forma responsable, todas las actividades que desarrollan a través de las redes sociales dejan huella y pueden comprometer su imagen. Como casi todas las herramientas, las redes sociales mal empleadas y mal entendidas pueden ser fuente de conflicto y confusión. En definitiva, se abren un sinfín de posibilidades de aplicación de las redes sociales en el ámbito educativo.

Fuente: http://www.educaweb.com/noticia/2011/01/31/redes-sociales-educacion-innovacion-didactica-14583.html

CONCLUSIONES

Las redes sociales pueden ser una ventaja para el alumnado, ya que de forma fácil y rápida se fomenta el diálogo entre compañeros, compartir recursos, favorecer el aprendizaje colaborativo, desarrollar las habilidades comunicativas, etc. Aunque para desarrollar estas posibilidades será necesario un buen conocimiento del medio, la formación del profesorado, los recursos económicos, la implicación de alumnado y familias y sobre todo, la innovación didáctica.

La influencia de las redes sociales


Las redes sociales juegan un papel importante en la forma en que los consumidores descubren, investigan y comparten información sobre marcas y productos. Así se desprende de los datos de un reciente estudio desarrollado por Nielsen y McKinsey 's NM Incite, a través del cual se confirma una vez más y se pone de manifiesto como las redes sociales influyen en la reputación de la marca.


Las opiniones que los consumidores comparten en las redes sociales influyen en las decisiones de compra de quienes las leen, dice Radha Subramanyam, vicepresidente senior de medios de comunicación y análisis de la publicidad, NM Incite.


"Lo que es realmente sorprendente no es cuánta gente está leyendo comentarios generados por el consumidor de hoy, sino el gran número de personas que participan activamente en la creación de contenido," dice Subramanyam en la revista Marketing Daily . "Y lo que más motiva no es una crítica, sino una alabanza – Los consumidores quieren felicitar a las marcas y empresas por un trabajo bien hecho".


Las mujeres son más propensas a decir a los demás que productos les gustan, con un 81% de las mujeres frente a 72% de los varones.


El 58% de los usuarios de redes sociales (tanto hombres como mujeres) dicen que escriben reseñas de productos para proteger a otros de las malas experiencias y casi 1 de cada 4 dicen que comparten sus experiencias negativas para "castigar a las empresas".


El 70% de los consumidores en línea dicen que se informan de los productos que compran a través de las redes sociales. Los que son más activos comprando son también más propensos a leer los comentarios de productos en línea, y tres de cada cinco comparten sus propias revisiones de productos y servicios.


Los comentarios de los consumidores y sus valoraciones de productos son las fuentes preferidas de la información entre los usuarios de redes sociales (frente a revistas profesionales o la opinión de periodistas especializados). Lo más valorado son las recomendaciones de amigos y familiares.


Los resultados de la Encuesta Mundial de Nielsen Online indican que 2 de cada 3 dijeron que los anuncios en las redes sociales les influye mucho o bastante.


Mucho de los usuarios que escriben opiniones sobre productos quieren ser recompensados por sus esfuerzos. Entre quienes comparten sus experiencias de marca a través de las redes sociales, por lo menos el 41% dicen que lo hacen para recibir descuentos.


Muchos clientes también utilizan los medios sociales para contactar con el servicio al cliente. El 42% de los usuarios de 18 a 34 años de edad señala que esperan una respuesta de en un plazo máximo de 12 horas desde que han puesto una queja.



Consumidores como embajadores de una marca


Según el estudio, los consumidores están muy dispuestos a actuar como embajadores y promotores de marcas a través de las redes sociales. La mayoría de ellos (53%) son seguidores de las marcas que les interesan. Estas marcas, a su vez, reclutan a sus fans y seguidores para difundir recomendaciones boca a boca sobre sus productos y servicios y para que sus consumidores escriban reseñas de productos en las redes sociales. La mayoría de los que comparten sus experiencias lo hacen para "reconocer un trabajo bien hecho" por la empresa.


Los usuarios de redes sociales también están interesados en colaborar con sus marcas favoritas. Un 60% de los usuarios de 18-34 años de edad dicen que quieren dar recomendaciones para mejorar el producto, y otro 64% que quieren personalizar sus productos.


En definitiva, las marcas deben tener claro que la mejor publicidad que pueden hacer es tener a sus usuarios o clientes contentos y satisfechos a fin de que sus comentarios y opiniones sean lo mas favorables posibles. Las redes sociales son un boca-oreja, todo se difunde de manera casi inmediata, tanto lo satisfactorio como aquellas críticas que pueden hundir nuestra imagen de marca.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Intimitat fora

La majoria de persones d’aquest planeta ens hem plantejat algun cop si la intimitat forma part del passat. Podem trobar gran diversitat d’opinions, però generalment la intimitat és una cosa que desapareix progressivament a mesura que augmenta el nombre d’usuaris a les xarxes socials. Les xarxes socials posen a la llum diferents aspectes de la vida dels usuaris i dels que no hi participen. Aquests és el major problema, molta gent no vol fer publica la seva intimitat i no utilitza les xarxes social pero indirectament algun amic o familiar pot estar penjant qualsevol imatge o comentari relacionat amb la vida de l’altre persona.


El veritable poder de les xarxes socials
A Espanya un 61% dels usuaris visita les xarxes socials cada dia i un 84% ho fa un cop er setmana. Aquestes dades ens informen del gran poder que tenen les xarxes socials sobre la població actual. Aquesta gran influència fa que la gran majoria de la població aparegui directa o indirectament a les xarxes socials. El 82% de la població que participa en xarxes socials ho fa per motius personals, la qual cosa ens mostra la elevada publicació de imatges o escrits que fan referència les persones que participen a la xarxa. Aquestes dades donen pes sobre al influència que tenen les xarxes socials sobre la població en general. Tenen un poder pràcticament immesurable, i també un elevat risc de perjudicar la intimitat de un gran nombre de persones.

Conclusió:
Finalment volia afegir que el gran poder de les xarxes socials han fet perdre la intimitat tant dels usuaris com de les persones que no hi participen. Per tant, crec que puc afirmar que hem arribat a una nova època on no existeix la intimitat ja que qualsevol cosa que facis en breus moments pot ser vista per centenars de persones.


Enllaç:

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/25/navegante/1235585443.html

http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-sobre-redes-sociales-en-espaa

LA GUERRA


La competitivitat americana a portat els seus productes arreu del mon, Facebook y Myspace en son un clar exemple veient la gran repercussió que han tingut en el mercat i en les nostres vides.
No obstant això, les respostes espanyoles s'han posat les piles en un temps una proposta autòctona amb només dos anys de vida, Tuenti, ja es líder al nostre mercat. Segons l'últim informe de l'auditoria d'Internet ComScore, aquesta empresa, amb seu a Madrid, és el lloc de contactes socials amb més tràfic al nostre país. Al juny de 2008 va obtenir 2.843.000 visitants únics al mes, enfront dels 2.279.000 de Hi5, els 1.200.000 de MySpace i els 1.164.000 de Facebook.
Tan important és el factor local en aquesta batalla?

Els experts no tenen massa dubtes. Víctor Pimentel, editor del popular blog sobre tecnologia GenBeta, creu que “la societat espanyola valora moltíssim el seu idioma natal en aquest tipus de plataformes. Com a usuari, no només tries un servei per a tu, sinó per a totes les teves amistats, i el nexe comú sol ser la llengua”
Aquesta barrera no ha passat desapercebuda i de mans de facebook i Myspace entre d'altres estan establint seus a Espanya i així personalitzar el seu producte per a una major adaptació, no obstant aquesta tècnica te alguns problemes. Aquests son el sentiment de cada persona per el que li es mes proper, ja que l’èxit d'aquestes xarxes no es mesuren en relació al numero de visites sino al numero de usuaris amb un perfil operatiu creat.
Així doncs puc concloure amb que malgrat l'esforç per adaptar-se als nous temps, cap recepta és eterna. N'hi ha prou amb recordar formats que arrasaven fa anys i que avui estan obsolets. És més, en qualsevol moment pot sorgir una nova fórmula que revolucioni Internet. El millor sempre està per arribar

Enllaços de interes:

video sobre la guerra de xarxes socials
Articles amb dades numeriques interesants