Benvinguts a l'era dels prossumidors.
Produir i consumir.
Trobo l’origen de la paraula “prossumidor” en una de les xarxes de prossumidors més importants i més actives de l’era 2.0, la senyora Wikipedia: “La paraula prossumidor, o també coneguda com a prosumer, és un acrònim format per la fusió de les paraules en anglès professional i consumer”.
No és un terme nou, sinó una expressió que es convertirà en la norma durant els pròxims anys. Molta gent estarà en desacord, i voldran ser tota la vida uns simples consumidors expectants, però segurament hi cauran de la mateixa manera que hi van caure quan deien que no entrarien mai a la dinàmica de les xarxes socials.
Aquest nou consumidor està disposat a crear, compartir, opinar i valorar tot allò que corre per la xarxa i tot allò que les empreses ens volen vendre. Aquí doncs, entra en joc la reputació online de les empreses.
Però, per què els consumidors estan evolucionant cap a prossumidors?
Hem passat de les tribus urbanes (emos inclosos) a les xarxes socials, i els consumidors tenen un desig de pertinència i implicació. L’origen d’aquest fet és possiblement la “necessitat” per a consumir i posteriorment valorar online i sentir-se connectat.
El prossumidor és un consumidor més informat i exigent però no tan sols busca informació sobre els productes o serveis, sinó que també vol conèixer la companyia que hi ha al darrere. És a dir, no confia en excés en la comunicació comercial sinó que prefereix premiar els missatges de reconegut origen i solvència. És evident que aquesta tendència de produir i consumir, es deu al context digital en el que vivim, on el desenvolupament de la tecnologia, aplicada a les xarxes de comunicació, permet tenir un major accés a qualsevol tipus d’informació, sense que les barreres geogràfiques siguin un impediment.
Igual que ja existeixen xarxes socials segmentades: Facebook per a les masses, Twitter per als gurus i ara ja per a les masses, Tuenti pels xonis, Grera per a les empreses, Google+ per a futures masses, i un llarg etcètera, ara també hi trobem les xarxes de prossumidors segmentades, igual que les pròpies xarxes socials.
La pràctica del unboxing.
Un bon exemple de la “necessitat” de ser prossumidor és el fenomen del unboxing. Es tracta del simple fet de gravar un vídeo al rebre la nostra última adquisició per Internet -normalment- i penjar al Youtube aquest vídeo on mostrem l’aspecte inicial del paquet mentre extraiem el producte de la caixa i comentem les nostres impressions. Personalment és una pràctica que faig abans de comprar qualsevol producte -la de veure aquests vídeos, de moment no n’he gravat cap-, sobretot si és a través de pàgines web que desconec i el propietari del vídeo explica quin ha sigut el tracte amb el venedor, els terminis d’entrega, etc. Un dels personatges més coneguts en aquesta pràctica és SoldierKnowsBest, que ja ha rebut varis premis reconeixent el seu treball i implicació.
Conclusió.
De la mateixa manera que hem creat un personatge a les xarxes socials gairebé sense adonar-nos-en estem creant i consumint informació a la xarxa. Ja som prossumidors, no tenim elecció. Tan sols ens queda decidir fins a quin punt d'implicació volem arribar a tenir, de la mateixa manera que hem decidit fins a quin punt arriba la nostra privacitat a les xarxes socials, que molts cops és nul·la.
Bona tarda Enric,
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el que dius. Avui dia els consumidors no ens podem quedar parats com a tal. Jo crec que és la empresa la que ha de buscar la colaboració i el feedback dels seus clients, però com està demostrat que són poques (si no ninguna) les que es preocupen de veritat dels seus clients, són els consumidors els que han de buscar la interacció amb les empreses.
Per cert, no coneixia el 'unboxing', el tindré en compte ara que començo a comprar més per internet.
Bon post! Bona tarda
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo coneixia l'unboxing i em sembla una pràctica molt interessant i un exemple molt clar de l'actitud dels prossumidors.
ResponElimina