LA DIVISÒRIA DIGITAL

Podem definir divisòria digital com la desigualtat de possibilitats a l’hora d’accedir a la informació, al coneixement i a l’educació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta divisòria no es relaciona només amb aspectes tecnològics, sinó que és una combinació de factors socials, econòmics i estructurals. La seva existència es constata a partir de l’estudi de diferents variables com són l’accés a les noves tecnologies, el nivell d’alfabetització i formació, el nivell de desenvolupament informacional, el benestar social, l’ús de les TIC, la competitivitat de l’economia, entre d’altres. Les persones, països i empreses no connectades digitalment, queden engolides per aquesta escletxa i perden competitivitat envers les que sí ho estan.

Quines causes comporta?

A l’hora d’explicar quines causes provoquen la divisòria digital, podem esgrimir diversos motius pels quals es produeix aquest fet. Els econòmics poden ser-ne uns, tot i que cada vegada és més barat accedir tant a continguts com a èines digitals. En aquest sentit les biblioteques públiques són un exemple d’apropament d’aquestes tecnologies a tothom. També podem parlar de falta de competències digitals, el que pot provocar dificultats i por a l’hora d’endinsar-s’hi plenament. A la vegada, també trobem persones que no troben sentit a l’utilització de les TIC, ja sigui per desconeixement o per fòbia a la tecnologia.

Quines conseqüències té la divisòria digital?

Per respondre aquestes preguntes cal analitzar l’accés a la informació i al coneixement prenent diferents variables. A tall d’exemple en podem citar tres: sexe, formació i edat.

Si parlem del sexe. és obvi que entre homes i dones, pel fet de ser-ho, no hi hauria d’haver diferències pel que fa a la possibilitat d’accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació. Ara bé, la pràctica demostra que elles malauradament encara es situen un pas per darrera, i la situació laboral és un dels factors que ho explica. Segons un informe elaborat per l’Observatorio de E-Igualdad de la Universidad Complutense de Madrid, quan s’esdevé més intensitat tecnològica i major valor afegit, la divisòria és més gran. Així, pel que fa a l’ús de la missatgeria instantània o del correu electrònic les diferències entre dones i homes són pràcticament inexistents. Ara bé, quan parlem de descàrrega d’arxius o d’ús d’smartphones aquestes diferències creixen notablement. Un altre factor que ho explica és el progressiu abandonament digital quan elles releguen la vida professional a un segon pla per dedicar més temps a tenir cura de la família.