Twitter és una nova forma de comunicació a Internet amb milions d’usuaris i que guanya adeptes cada dia.
La seva força parteix de la seva senzillesa... 140 caràcters. En aquests 140 caràcters podem comptar què estem fent, interactuar amb altres usuaris mitjançant rèpliques i missatges privats, anunciar coses, promocionar-nos, fer amistats i networking, trobar feina... Per tant, twitter es una espècie de barreja entre xat, fòrums, blogs i fins i tot messenger.
D’altre banda, ningú et diu que t’ apuntis a Twitter. Bé, en el nostre cas potser sí, algun conegut ens ha animat perquè ho féssim, i ja sigui per curiositat o per aprovar l’assignatura de xarxes, em donat el pas. Però ningú a Twitter ens esperava amb els braços oberts. Això no és Facebook, i als que comences a seguir els hi dones absolutament igual i, segurament, no et tornin el seguiment. No et coneixen.
És territori desconegut. No hi ha regles. Et sents incòmode i no li veus sentit a res.
Llavors, fas un esforç per continuar i et xoca la falta de respecte i les constants crítiques, i fins i tot insults que volten per twitter. Això no és un fòrum moderat (bé, en alguns casos sí). Però normalment, diguis el que diguis, pensis el que pensis, sempre hi haurà algú que opini just el contrari i et refuti, o no. I penses: per què he d'aguantar aquestes coses si a Facebook tots som amics i ens portem bé? ...
Però un dia, un desconegut li ha donat al botó de seguiment del teu compte. I aquest desconegut comparteix gustos i idees amb tu. I us caieu mútuament bé, i sorgeix l’amor...es broma, llavors, et recomana a altres i aquests a altres i aquests a altres.
Ara ja comences a mirar-te twitter amb altres ulls. Gairebé domines l'art del seguiment, i fins i tot alguna vegada has bloquejat a algú. Ja saps manipular les llistes per enfocar-te en els teus tuiters favorits. I estàs enviant notícies i fets que ocorren al teu voltant.
D’ altre banda quan els meus amics em pregunten “Pa’ que sirve eso del Twitter” sincerament, no els hi sé dir. Suposo que aquesta es la gràcia de twitter... Que cadascú li dóna l’ús que vol... Per tant no deixa de ser curiós que sigui twitter, en principi una eina tant inconnexa en sí mateixa, una de les eines més potents de connexió entre persones a nivell mundial.
Més informació sobre Twitter i microblogging a http://estwitter.com i http://eltuiteroirreverente.blogspot.com/ per José Manuel Goig Campoy
Jo encara no li trobo gaire sentit a això del twitter, espero que amb el temps, tal i com dius, li vagui agafant el gust, i pugui dominar l'art del seguiment, manipular les meves llistes, bloquejar a algú, o simplement conèixer a persones que opinin com jo i poder relacionar-me correctament dintre de la xarxa.
ResponEliminaJo també crec que al principi és un territori hòstil, no entens com funciona ni que se suposa que hi has de fer i tampoc saps com. Però com dius , la gràcia es que cadascú l'utilitzi per allò que li sembli.
ResponEliminaPer cert:
- Sabeis cual es la red social más paranoica?
- Twitter, porque todo el mundo te sigue
Es cert que és un territori desconegut, no obstant a la que comences a intimar mínimament amb ell, et dones conta de que es bàsic, útil i pràctic. Nomes per aquets tres principis pots transmetre informació clarament. La gent utilitza Facebook per publicar textos infinitament llargs sobre reflexions filosòfiques buscant indirectes cap a certes persones, amb Twitter i la seva limitació de 140 caràcters, has de ser directe i concís. Fins fa poc temps per mi, era un territori hostil però a dia d’avui li trobo mes utilitat que altres xarxes socials.
ResponElimina